Monogràfics de formació esportiva

El Servei d’Esports de l’Ajuntament de Granollers ofereix a partir d’aquesta setmana i fins el proper 17 de juny una sèrie de monogràfics de formació esportiva adreçats a pares i mares d’esportistes, directius, entrenadors i esportistes.

Els monogràfics són els següents:

  • Sessió de formació per a pares i mares d’esportistes
    a càrrec de Joan Vives (psicòleg de l’esport)
    Temàtica: connecta amb el teu fill a través de l’esport i el seus valors
    27 de maig a les 19,30h
  • Sessió de formació per a directius
    a càrrec de Enrique S. Aranda (consultor i president de club esportiu)
    i Valentí Junyent (alcalde de Manresa i ex.directiu de clubs professionals
    Temàtica: que bonic es ser directiu
    3 de juny a les 19,30
  • Sessió de formació per a entrenadors
    a càrrec de Gabi Daza (professor de l’INEF de Barcelona)
    Temàtica: l’entrenador que sempre troba una excusa
    10 de juny a les 19,30h
  • Sessió de formació per a esportistes
    a càrrec d’esportistes d’elit a determinar
    17 de juny a les 19,30h

Lloc: sala d’actes del Casal de l’Esport c/ Girona, 54

Podeu consultar tota la informació aquí. Us convidem a assistir-hi!

Monogràfics de formació esportiva

Xerrada amb en Pep Marí

Cartel_Final_Pep_Marí_2013

El proper dimecres 20 de Març el nostre club organitza una Xerrada amb en Pep Marí, cap del departament de psicologia de l’esport del CAR de Sant Cugat, que tractara sobre el tema QUÈ VOL DIR FORMAR PART D’UN GRUP?. A més en Pep presentarà el seu nou llibre LA FELICIDAD NO ES EL OBJETIVO.

L’acte es obert a tothom, i és una gran oportunitat per a que tots conversem i reflexionem sobre totes les coses que representen formar part d’un col·lectiu.

Per aquest motiu no hi hauran entrenaments aquest dia.

Ens veiem a la Xerrada!

Pertànyer al grup

El trimestre passat, primer de la temporada, us vàrem proposar treballar amb nosaltres el valor del Respecte. Pensem que ha anat prou bé, i això ens anima a plantejar un altre per a el trimestre que tot just encetem. Durant els mesos d’octubre a desembre, hem insistit en la importància de mostrar atenció i consideració en vers els altres. Esperem que la llavor sembrada hagi arrelat dins de tots i cadascun dels membres del nostre club i ja no s’oblidi, per poder així continuar avançant.

Tenim, doncs, un nou tema, i us el volem presentar: “La pertinença al grup: pertànyer al Bàdminton Granollers”.

Pertànyer a un equip, a un club… i sentir-se’n part, és un aspecte fonamental en l’esport, perquè ens dóna un sentit d’identitat i de referència. Nosaltres ens hem plantejat, com a club, que els nostres jugadors i jugadores no es limitin a venir a entrenar, o a sortir a jugar en una competició, quedant enganxats al resultat. Pensem que hem de romandre fidels a uns valors, i el treball en grup, compartir, aportar una mica del nostre temps i el nostre coneixement a la tasca comuna, és potser un dels més necessaris i que més “pinya” fa. I d’això es tracta: de crear un grup de convivència, mitjançant l’esport en aquest cas, i identificar-nos amb ell, sentir-nos-en part. Hem d’estar ben segurs que ens ha d’enriquir a nosaltres i al club.

Provem un experiment. Quan els nens i nenes, els nois i noies vénen a entrenar, o es preparen per competir, preguntem-los: “en defensa de què sortiu a jugar: de ser el millor, de guanyar a qualsevol preu, de no fer el ridícul, de deixar clar qui sóc…” Està clar que el nostre és un esport individual, i el més fàcil és que en la seva resposta es reflecteixi que en realitat surten en defensa d’ells mateixos. No ens hem d’espantar per això. És la resposta lògica, fins ara. Però hem de fer un pas cap endavant i animar-los a jugar o a competir per quelcom més, en defensa d’uns valors apresos al grup, com per exemple el “fair-play”, o el respecte, la superació personal, etc. I si estan d’acord, llavors hem d’insistir en que no han d’insultar, ni fer trampes, o guanyar a qualsevol preu. Que juguin net! Sabent que així se és part del grup, del nostre  club, que promou i valora tots aquests aspectes. És molt important ressaltar aquestes qualitats i que els nostres esportistes se sentin bé amb si mateixos quan les assoleixen i se saben continuadors de l’objectiu comú. Sent capaços d’oblidar-nos una mica de nosaltres mateixos per assolir valors col·lectius és quan gaudim plenament dels beneficis de caire més humà atribuïts a l’esport: l’esport com a modelador de la personalitat, com a facilitador de la sociabilitat i potenciador del compromís.

Afortunadament, són molts els joves que practiquen esport. En canvi, només uns quants, amb les seves habilitats i oportunitats, arribaran a l’alt rendiment i/o a professionals. I doncs, què passa amb la resta? Treballem per a que, com a mínim, a l’hora que gaudeixen i s’ho passen d’allò més bé, es formin en valors. Potenciem el treball en equip, el traçat de metes i objectius, el sentit de la identitat i la pertinença al grup. Tot això no són conceptes abstractes, ni surten per generació espontània. S’ha de exercitar. I estem convençuts que una de les millors maneres per arribar-hi és conèixer el grup, voler-lo conèixer, perquè conèixer-lo ens uneix a ell.2012-11-03 11.56.47

Entrevista a Patrícia Ramírez, psicòloga esportiva

A LA VANGUARDIA del dia 17 de novembre es va publicar una entrevista a la psicòloga esportiva Patrícia Ramírez. La Patrícia, que ha sigut psicòloga dels equips de futbol del Betis i del Mallorca i d’altres esportistes d’elit, ens parla de com la ment por ser la nostra millor amiga. Es una entrevista mot interessant que ens fa reflexionar sobre com el pensament ens guia quan competim i també  a la vida.

Veure l’entrevista

Només valdrà si t’esforces

En aquest vídeo, el valor de l’esforç que nosaltres hem imprès a les nostres samarretes amb  Només valdrà si t’esforces,  en Suso Grau, un noi català, mostra com es possible viure-lo cada dia. Desitgem que us agradi.

<p><a href=”http://vimeo.com/44237020″>Joves amb IVA: Suso Grau</a> from <a href=”http://vimeo.com/jordipujol”>Fundaci&oacute; Jordi Pujol</a> on <a href=”http://vimeo.com”>Vimeo</a&gt;.</p>

Compta fins a tres i…

A la web del ajuntament de Barcelona hi ha una pàgina que buscar donar a les famílies orientacions i recursos per actuar adequadament davant l’activitat esportiva dels seus fills i filles.

Ens sembla una boníssima idea. Per això exposem les recomanacions que dona i que el nostre club comparteix.

Si voleu més informació la trobareu aquí

 

 

 

 

El Respecte

Aquest  primer trimestre esportiu, d’octubre a desembre, el nostre club té com a objectiu treballar el valor del Respecte.

Volem donar contingut a la paraula Respecte, i per fer això, el millor es primer definir-la i després posar alguns exemples pràctics.

Respecte és atenció i consideració, però també pot significar tenir por d’algú o d’alguna cosa.

Nosaltres ens quedem amb l’atenció i la consideració. I això que vol dir? Doncs una cosa que sembla molt fàcil però que moltes vegades és difícil: que hem d’acceptar i comprendre els altres tal com són. Encara que pensin i actuïn d’una manera diferent a la nostra, hem de reconèixer i acceptar les qualitats dels altres i els seus drets. Ho podríem resumir amb la següent frase: fes al altres el que t’agradaria que et fessin a tu.

Així, quan arribem al pavelló podem començar somrient i saludant a les persones que ens trobem: Oi que ens agrada que ens somriguin i ens saludin? Doncs comencem a fer-ho i veurem com els altres també ho faran.

A l’entrenament, hem de tenir cura de la instal·lació esportiva i del material esportiu. Si no cuidem el pavelló, els postes, les xarxes, els volants, etc. ens estem perjudicant a nosaltres mateixos i als altres usuaris del pavelló. En canvi si ho fem entre tots podrem gaudir-ne més temps.

Al pavelló, desprès d’entrenar o jugar a les pistes, hem de dutxar-nos i recollir les nostres coses i esperar a les grades, no hem de jugar pels passadissos ni pels vestidors.

Respectar les decisions de l’entrenador. Ell sempre busca el millor per a l’esportista i per tant, no hem de qüestionar les seves decisions, perquè no coneixem els detalls, les raons, ni tenim la informació que han fet que prengués aquella determinació.

Hem de ser bons companys. Encara que el nostre esport  sigui individual, sense l’ajuda del company no podem millorar. Així, si quan fem un exercici per parelles i un dels dos no passa bé el volant, l’altre no podrà aprendre. També, sempre és molt important animar-lo.

A la competició hem d’acceptar les decisions del àrbitres i tècnics. Encara que s’equivoquin, alguna vegada, nosaltres també ho fem.

Respectar al rival. Sense l’altre esportista no hi ha partit, sense ell no podem posar-nos a prova i veure quin és el nostre veritable nivell. En realitat, no competeixes per superar-lo a ell, sinó a tu mateix. Si juguem contra algú molt bo, això ens farà donar el màxim de les nostres capacitats i buscar els nostres límits. Si en canvi ho fem contra un jugador que no ho fa tan bé com nosaltres hem de ser senzills i no fer burla de com juga, ni menysprear-lo.

Saludar esportivament, tant si es guanya com si es perd. Hem de saber gestionar la frustració si perdem i encara que estiguem tristos, hem de felicitar el guanyador.

Animar el company, més encara si falla. Ja ho hem comentat abans: tots som persones i  fallar és d’humans. Segur que nosaltres, malauradament, també farem errors i preferiríem llavors que ens animessin i no que ens cridessin i ens esbronquin.

Si el rival ens provoca, no l’hem de respondre. No hem de rebaixar-nos i ser com l’altre si és un maleducat; al contrari, si no entrem en el seu joc demostrem que estem millor preparats que ell.

Hem de jugar amb esportivitat. Si guanyem, ha de ser perquè som millors jugadors i no perquè hem fet trampes o hem estat murris. Sòcrates, un gran futbolista brasiler, deia que No s’ha de jugar per guanyar, sinó perquè no t’oblidin.

Per acabar, hem de ser conscients de la nostra influència en els altres. Si som persones equilibrades i amb bons comportaments segur que els podrem contagiar. Milers d’espelmes es poden encendre amb una sola espelma, i la vida de l’espelma no serà per això més curta. La felicitat mai minva perquè sigui compartida. Buda