El Respecte

Aquest  primer trimestre esportiu, d’octubre a desembre, el nostre club té com a objectiu treballar el valor del Respecte.

Volem donar contingut a la paraula Respecte, i per fer això, el millor es primer definir-la i després posar alguns exemples pràctics.

Respecte és atenció i consideració, però també pot significar tenir por d’algú o d’alguna cosa.

Nosaltres ens quedem amb l’atenció i la consideració. I això que vol dir? Doncs una cosa que sembla molt fàcil però que moltes vegades és difícil: que hem d’acceptar i comprendre els altres tal com són. Encara que pensin i actuïn d’una manera diferent a la nostra, hem de reconèixer i acceptar les qualitats dels altres i els seus drets. Ho podríem resumir amb la següent frase: fes al altres el que t’agradaria que et fessin a tu.

Així, quan arribem al pavelló podem començar somrient i saludant a les persones que ens trobem: Oi que ens agrada que ens somriguin i ens saludin? Doncs comencem a fer-ho i veurem com els altres també ho faran.

A l’entrenament, hem de tenir cura de la instal·lació esportiva i del material esportiu. Si no cuidem el pavelló, els postes, les xarxes, els volants, etc. ens estem perjudicant a nosaltres mateixos i als altres usuaris del pavelló. En canvi si ho fem entre tots podrem gaudir-ne més temps.

Al pavelló, desprès d’entrenar o jugar a les pistes, hem de dutxar-nos i recollir les nostres coses i esperar a les grades, no hem de jugar pels passadissos ni pels vestidors.

Respectar les decisions de l’entrenador. Ell sempre busca el millor per a l’esportista i per tant, no hem de qüestionar les seves decisions, perquè no coneixem els detalls, les raons, ni tenim la informació que han fet que prengués aquella determinació.

Hem de ser bons companys. Encara que el nostre esport  sigui individual, sense l’ajuda del company no podem millorar. Així, si quan fem un exercici per parelles i un dels dos no passa bé el volant, l’altre no podrà aprendre. També, sempre és molt important animar-lo.

A la competició hem d’acceptar les decisions del àrbitres i tècnics. Encara que s’equivoquin, alguna vegada, nosaltres també ho fem.

Respectar al rival. Sense l’altre esportista no hi ha partit, sense ell no podem posar-nos a prova i veure quin és el nostre veritable nivell. En realitat, no competeixes per superar-lo a ell, sinó a tu mateix. Si juguem contra algú molt bo, això ens farà donar el màxim de les nostres capacitats i buscar els nostres límits. Si en canvi ho fem contra un jugador que no ho fa tan bé com nosaltres hem de ser senzills i no fer burla de com juga, ni menysprear-lo.

Saludar esportivament, tant si es guanya com si es perd. Hem de saber gestionar la frustració si perdem i encara que estiguem tristos, hem de felicitar el guanyador.

Animar el company, més encara si falla. Ja ho hem comentat abans: tots som persones i  fallar és d’humans. Segur que nosaltres, malauradament, també farem errors i preferiríem llavors que ens animessin i no que ens cridessin i ens esbronquin.

Si el rival ens provoca, no l’hem de respondre. No hem de rebaixar-nos i ser com l’altre si és un maleducat; al contrari, si no entrem en el seu joc demostrem que estem millor preparats que ell.

Hem de jugar amb esportivitat. Si guanyem, ha de ser perquè som millors jugadors i no perquè hem fet trampes o hem estat murris. Sòcrates, un gran futbolista brasiler, deia que No s’ha de jugar per guanyar, sinó perquè no t’oblidin.

Per acabar, hem de ser conscients de la nostra influència en els altres. Si som persones equilibrades i amb bons comportaments segur que els podrem contagiar. Milers d’espelmes es poden encendre amb una sola espelma, i la vida de l’espelma no serà per això més curta. La felicitat mai minva perquè sigui compartida. Buda